Hoy tu alma es otra cosa,
percibí un mundo que me duele y desgarra
la razón es el águila de mis sueños
y solo espero no dormirme en mis sueños,
rajando el velo dolor,
en esa rejilla que puedo esperar....
hay alguien que se encarga de que el tiempo vuele
y destruya sin razón la lejana esencia.
Muere el andar destruyendo el reloj
y le da sentido al hecho de encontrarte.
Hay tiempo que perder...????
3 comentarios:
Hola, siempre hay tiempo que perder. Aunque las almas no juegen tranquilas en los sueños, porque no confundir la realidad con la ficción de a momentos?
Saludos!
hola Nyma,
Es que se pierde tiempo tratando de recuperar un alma perdida?...
Yo diría... se gana un alma..!
Un abrazo de Campanita
Amb la cadència
d’un ventall parsimoniós
vola l’aire i el temps.
Amb l’empenta dels records
que venen a la memòria
com infants corrent a la finestra
en caure els primers flocs
d’un hivern avançat,
escolto el so de fons
d’un inesgotable rellotge
que canta amb el mateix to
el pas dels segons,
enduent-se cadascun d’ells
un instant de la meva vida
com a company de ball.
A la fi, he perdut el temps
recordant-te?
Podent fer del record nova imatge
i estimar-te de nou
en cada retrobament?
Els meus somnis
no són per dormir-me amb ells,
sinó per viure’ls amb tu.
Publicar un comentario